Donna parla de la dona, de la seva dolçor i d’aquest poder que alguna vegada va ser seu, però que ha quedat relegat. Parla dels seus enojos, la seva força, i del renaixement constant. És el reflex de la dona de 40 anys que es troba enmig d’un camí de canvis, de la necessitat de trencar-se per reconstruir-se, aquesta vegada sense regles. Aquestes mateixes regles i creences que ens van ensenyar des de sempre.

Les reconeixem, però desfer-nos-en no és senzill. Ens frustram, creiem haver-les superat, però una i altra vegada caiguem en els mateixos patrons. No obstant això, arriba un dia, després de moltes batalles internes, en què tornem a connectar amb aquest poder immens que sempre ha estat dins de nosaltres: el poder de crear.